MESURES D’ACTUACIÓ DAVANT EL SARS-COV-2

1. INTRODUCCIÓ:

En el present document s’exposen des d’EIX PREVENCIÓ les actuacions
/mesures preventives a seguir davant la situació actual i, en referència a la
informació facilitada pel document elaborat per diverses entitats i publicat el
24/03/2020.

El document al qual es fa referència ha estat coordinat per la Subdirecció
General de Sanitat Ambiental i Salut Laboral. Direcció General de Salut
Pública, Qualitat i innovació. Ponència de Salut Laboral de la Comissió de
Salut Pública del CISNS.

Des del SPA i, amb les informacions que us fem arribar a les empreses, es
pretén donar indicacions per tal que es pugui anar adaptant l’activitat i,
establir les recomanacions necessàries a adoptar, amb l’objectiu general de limitar
els contagis de SARS-CoV-2.

2. QÜESTIONS GENERALS:

És imprescindible reforçar les mesures d’higiene personal en tots
els àmbits de treball i davant de qualsevol escenari d’exposició. Per a això
cal facilitar els mitjans necessaris perquè les persones treballadores puguin
netejar-se adequadament seguint aquestes recomanacions.

En particular es destaquen les següents mesures:

• La higiene de mans és la mesura
  principal de prevenció i control de la infecció.
• Etiqueta respiratòria:

1. Cobrir-se el nas i la boca amb un
   mocador al tossir i esternudar, i rebutjar a una galleda d’escombraries amb
   tapa i pedal. Si no es disposa de mocadors emprar la part interna del colze per no contaminar les mans.
2. Evitar tocar-se els ulls, el nas o la
   boca.
3. Practicar bons hàbits d’Higiene
   respiratòria.

•  Mantenir distanciament social de 2
  metres.

Totes aquestes mesures citades es poden adoptar simultàniament si les
condicions de treball ho requereixen.

La informació i formació als treballadors durant aquest període és
imprescindible. Cal realitzar-la als treballadors. Una possibilitat és la
col·locació dels cartells informatius.

Cal seguir garantint i intensificant, la higiene dels espais de treball.
La neteja i desinfecció dels llocs de treball i equips de treball, són una
important mesura preventiva.

És important assegurar una correcta neteja de les superfícies i dels
espais, tractant que es realitzi neteja
diària de totes les superfícies, prestant atenció a les zones de contacte
freqüents com són poms de portes, baranes, comandaments, …. Els detergents
habituals són suficients. Cal prestar atenció a la protecció personal del
personal que realitza la tasca de neteja.

3. NATURALESA DE LES ACTIVITATS EMPRESARIALS I
AVALUACIÓ DEL RISC D’EXPOSICIÓ:

En
funció de la naturalesa de les activitats i els mecanismes de transmissió del coronavirus
SARS-CoV-2, es poden establir els diferents escenaris de risc en què es poden
trobar els treballadors, que es presenten a la Taula 1.

S’entén per:

Exposició de risc: aquelles
situacions laborals en què es pot produir un contacte estret amb un cas
probable o confirmat d’infecció pel SARS-CoV-2, simptomàtic.

Exposició de baix risc: aquelles
situacions laborals en què la relació que pugui tenir amb un cas probable o confirmat,
no inclou contacte estret.

Baixa probabilitat
d’exposició:treballadors que no tenen atenció directa all públic o, si la tenen, es
produeix a més de dos metres de distància, o disposen de mesures de protecció
col·lectiva que eviten el contacte (mampara de vidre, separació de cabina
d’ambulància , etc.).

Per «contacte estret» de casos
possibles, probables o confirmats s’entén:

–
Qualsevol persona que hagi realitzat cures mentre el cas presentava
símptomes: treballadors sanitaris que no han utilitzat les mesures de
protecció adequades, membres familiars o persones que tinguin un altre tipus de
contacte físic similar;
– Convivents,
familiars i persones que hagin estat en el mateix lloc que un cas mentre el cas
presentava símptomes a una distància menor de 2 metres durant
un temps
de al menys 15 minuts.

Taula 1. Escenari
de risc d’exposició al coronavirus SARS-CoV-2 a l’entorn laboral.

4. MESURES DE PREVENCIÓ:

4.1.
MESURES DE CARÀCTER ORGANITZATIU:

§ Implementar les mesures necessàries per tal de minimitzar el contacte entre les persones
treballadores i entre aquestes últimes i els potencials clients o
públic que puguin concórrer en el seu lloc de treball. En aquest sentit, la
disposició dels llocs de treball, l’organització de la circulació de persones i
la distribució d’espais (mobiliari, prestatgeries, passadissos, etc.) en el
centre de treball ha de modificar-se, en la mesura del possible, amb l’objectiu
de garantir el manteniment de la
distàncies de seguretat de 2 metres.

•  Establir plans
  de continuïtat de l’activitat davant d’un augment de les baixes laboralsamb el personal o en un escenari d’increment del risc de transmissió en el lloc
  de treball, amb un procés de participació i acord amb la representació legal
  dels treballadors.
• Contemplar possibilitats de redistribució de tasques i /
  o teletreball.
•  En aquells establiments oberts al públic s’atendrà a les
  següents consideracions:

1.  L’aforament màximha de permetre complir amb les mesuresextraordinàries dictades per lesautoritats sanitàries,
   concretament amb el requisitde distàncies de seguretat.
2.  Quan siguipossible, es fomentarà l’habilitació de mecanismes de control d’accés a les entrades
   dels locals. Aquest control d’accés ha de garantir el compliment estricte
   de l’aforament màximcalculat per a aquesta
   situació extraordinària.
   
3.  Quan
   sigui aplicable, s’establiran mesures per organitzar als clients que es quedin a l’exterior de l’establiment tot esperant accedir-hi quan ho
   permeti l’aforament. Tot el
   públic, inclòs el que espera a l’exterior de l’establiment,
   ha de guardar rigorosament la distància de seguretat.

•  S’informarà claramentals clients sobre les mesures organitzatives i sobre la seva obligació
  de cooperar en el compliment.

4.2.
MESURES DE PROTECCIÓ PERSONAL:

La forma òptimade prevenir la transmissió és utilitzar una combinació de totes les mesures preventives,no només equips de protecció individual (EPI).L’aplicació d’una combinacióde mesures de control pot proporcionar
un grauaddicional de protecció.
La informació sobre equips de
protecció individual, elaborada amb
l’Institut Nacional de Seguretati Salut en el Treball, es reculla l’annex d’aquest informe.

4.3.
TREBALLADORS ESPECIALMENT SENSIBLES:

L’àrea sanitàriadel SPRL ha d’avaluarla presència de personal treballador especialment sensible en relació a la infecció de coronavirus SARS-CoV-2, establir la naturalesa d’especial sensibilitat
de la persona treballadora i
emetre informe sobre les mesuresde prevenció, adaptació i protecció.

Per a això,
tindrà en compte l’existència o inexistència d’unes condicionsque permetin realitzar el
treball sense elevar el riscpropi de la condició de salut de la persona treballadora.
Amb l’evidència científica disponible a data
23 de març de 2020, el Ministeride Sanitat ha definit com a grupsvulnerables per COVID-19les persones amb diabetis, malaltiacardiovascular, inclosa hipertensió, malaltia hepàticacrònica, malaltia pulmonar crònica, malaltia renal crònica, immunodeficiència, càncer en fase de tractament actiu, embaràs i
majors de 60 anys.

En cas de que la
seva empresa disposi de treballadorsvulnerables, els demanem es posin en
contacte amb el Departament Mèdic d’Eix
Prevenció per tal de fer-ne la valoració pertinent.

4.4.
ESTUDI I MANEIG DE CONTACTES:

El
servei sanitari de el
servei de prevenció de riscoslaborals seran els encarregatsd’establir els mecanismes per a lainvestigació i seguiment dels contactes estrets en l’àmbit de les seves competències,de forma coordinada amb les autoritatsde salut pública, de la
següent manera:

1. El seguiment i maneig de lespersones treballadores.

2.El
seguiment i maneig dels professionals sanitaris i sociosanitaris.

3.El
seguiment i maneig dels operadors crítics essencials. A continuació es descriu
aquests donat que no s’han tractat en cap altre document.

En
cas de que algun treballador de la seva empresa sigui contacte possible,
probable o confirmat de coronavirus ocorregut a la seva empresa, cal que avisin
al Departament Mèdic d’Eix Prevencióper tal de fer-ne la valoració pertinent.

4.4.1
VALORACIÓ:

El
servei sanitari del servei de prevenció de
riscos laborals durà a
terme una avaluació individualitzada del risc i de les tasques arealitzar per la persona treballadorad’un operador crític de serveisessencials, tenint en compte elsfactors de vulnerabilitat i especialsensibilitat de la persona treballadora.

Esconsideraran com a contactesestrets als definits com a tals en l’apartat 3 d’aquest document.
Es consideren com a contacte casual la restade les situacions.

4.4.2
MANEIG DELS CONTACTES:

1.Contacte casual ambcas possible, probableo confirmat de COVID-19.Continuarà amb l’activitat laboral normal ies realitzarà vigilància passivad’aparició de símptomes.

2. Contacte estret amb cas possible, probableo confirmat de COVID-19.Es retirarà la personatreballadora de l’activitat
laboral i realitzarà quarantenadomiciliària durant 14 dies
amb vigilància activa delssímptomes. Es valorarà larealització als 7 dies d’un
test diagnòstic per PCR.En cas que la PCR sigui negativa podrà reincorporar-se
a l’activitat professional.
S’extremaran les mesures d’higiene personal.

4.4.2
MANEIG DE PERSONAL SIMPTOMÀTIC :

Si la persona treballadora d’un operador crític de
serveis essencials presentasímptomes compatibles amb una infecciórespiratòria aguda, es
col·locarà una mascareta quirúrgica ies retirarà de la seva activitat professional.

– Sila simptomatologia no
requereix hospitalització, es realitzarà quarantena domiciliària de 14 dies.Es valorarà la realitzacióals 7 dies d’un testdiagnòstic per PCR. En cas quela PCR sigui negativa podràreincorporar-se a l’activitat
professional.
– Encas contrari, la persona treballadora es reincorporarà al seu lloc després negativitzar-se la PCR.

4.5.
COL·LABORACIÓ EN LA GESTIÓ DE LA INCAPACITAT TEMPORAL:

A l’objecte de protegir la salut pública, es
consideraran, amb caràcter excepcional, situació assimilada a accident de
treball, exclusivament per a la prestació econòmica d’incapacitat temporal de
el sistema de Seguretat Social, aquells períodes d’aïllament o contagi de les
persones treballadores provocat pel virus SARS-CoV-2 (Article 5 de Reial decret
llei 6/2020, de 10 de març, pel qual s’adopten determinades mesures urgents en
l’àmbit econòmic i per a la protecció de la salut pública).

En el document “Actualització a 19 de març de 2020
de les Instruccions aclaridores relatives a el nou procediment de remissió de
parts dels serveis públics de salut (SPS) per coronavirus”, l’Institut
Nacional de la Seguretat Social estableix que seran els metges de l’SPS els que
emetin els partes de baixa i alta en tots els casos d’afectació per
coronavirus, tant en les situacions d’aïllament com de malaltia i a tots els
treballadors i treballadores que per la seva situació
clínica o indicació d’aïllament ho
necessitin, tant per al personal sanitari com per a la resta de treballadors.

El servei sanitari del servei de prevenció de riscos
laborals ha d’elaborar l’informe perquè quedi acreditada la indicació
d’incapacitat temporal, per tal de facilitar als serveis d’atenció primària, la
seva tramitació a:

• Els casos probables (els resultats de
laboratori no són concloents), possibles (amb infecció respiratòria aguda lleu)
o confirmats, així com els contactes estrets de casos probables, possibles o
confirmats.

• Les persones treballadores amb especial
sensibilitat en relació a la infecció de coronavirus SARS-CoV-2, sense
possibilitat d’adaptació de el lloc de treball, protecció adequada que eviti el
contagi o reubicació en un altre lloc exempt de risc d’exposició a la
SARS-CoV-2.

Quan es tingui coneixement del període
d’aïllament o de malaltia amb posterioritat a l’inici de la mateixa, els partes
de baixa s’emetran amb caràcter retroactiu i, si cal, sense la presència física
de la persona treballadora.

El servei de prevenció de riscos laborals informarà
sobre les actuacions anteriors a les persones afectades, a l’empresa i als
òrgans de representació en matèria de seguretat i salut, si n’hi ha, guardant
la deguda confidencialitat.

A
més, informarà de:

• L’obligació de l’aïllament preventiu.

• Queel comunicat de baixa i els deconfirmació seran emesossense la presència física de la persona treballadora. La
  persona interessada no ha d’anar a recollir els partes, pot recolliruna altra persona o utilitzaraltres mitjans disponibles
  per evitar desplaçaments.

•  Que encara que els partes de baixai alta seran emesosper malaltia comuna, l’INSS realitzarà el procediment intern corresponentper convertir-los en accidentde treball, a efectes de prestació econòmica.

•  Lesmesures i recomanacions preventives generals,
  sobretot d’higiene dels llocs de treball.

ANNEX I: EQUIPS DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL

1.Protecció respiratòria

Per tal d’evitar contagis, els casos confirmats i en recerca han de portar màscares quirúrgiques.
En el cas que portessin en lloc d’una mascareta quirúrgica una màscara
autofiltrant, en cap cas aquesta inclourà vàlvula d’exhalació ja que en aquest
cas l’aire és exhalat directament a l’ambient sense cap tipus de retenció i
s’afavoriria, si escau, la difusió de virus. Les màscares quirúrgiques han de
complir la norma UNE-EN 14683: 2019 + AC: 2019). La col·locació de la mascareta
quirúrgica a una persona amb simptomatologia respiratòria suposa la primera
mesura de protecció per al treballador.
La
protecció respiratòria generalment recomanada per al personal sanitari que
pugui estar en contacte a menys de 2 metres amb casos en investigació o
confirmats és una màscara autofiltrant tipus FFP2 o mitja màscara proveïda amb
filtre contra partícules P2.
Les
mascaretes autofiltrants (que han de complir la norma UNE-EN 149: 2001 + A1:
2009) o, si escau, els filtres emprats (que han de complir amb les normes
UNE-EN 143: 2001) no han de ser reutilitzats i per tant, han de rebutjar
després del seu ús. Les mitjanes màscares (que han de complir amb la norma
UNE-EN 140: 1999) s’han de netejar i desinfectar després del seu ús. Per a això
se seguiran estrictament les recomanacions de fabricant i en cap cas, l’usuari
ha d’aplicar mètodes propis de desinfecció ja que l’eficàcia de l’equip pot
veure afectada.

Quan de l’avaluació de riscos es derivi que en el
desenvolupament de l’activitat es duen a terme procediments assistencials en
els que es puguin generar bioaerosols en concentracions elevades, es recomana l’ús pel
personal sanitari de màscares autofiltrants contra partícules FFP3 o mitja
màscara proveïda amb filtre contra partícules P3.

Els equips de protecció respiratòria han de llevar en
últim lloc, després de la retirada d’altres components com guants, bates, etc.

2.GUANTS I ROBA DE PROTECCIÓ

2.1.GUANTS DE PROTECCIÓ

Els guantsde protecció han de complir amb la
norma UNE-EN ISO 374.5: 2016.
En activitats d’atenció al pacient i en
laboratoris, els guantsque s’utilitzen són d’un sol úsja que les tasques associadesrequereixen destresa i no
admeten altre tipus de guant
més gruixut.

No
obstant això, és important destacar que, en tota altraactivitat que no requereixi tantadestresa, com ara en tasques de netejai desinfecció de superfícies que hagin estat en contacte amb pacients, es pot optar per guants més gruixuts, més resistents al
trencament.

2.2. ROBA DE PROTECCIÓ

Pel que fa a la roba, és necessària la protecció de
l’uniforme del treballador de la possible esquitxada de fluids biològics o
secrecions procedents del pacient confirmat o en investigació a què examina o
tracta.
Aquest
tipus de roba, com EPI, ha de complir amb la norma UNE-EN 14126: 2004 que
contempla assajos específics de resistència a la penetració de microorganismes.
Aquest tipus de roba pot oferir diferents nivells de hermeticitat tant en el
seu material com en el seu disseny, cobrint parcialment el cos com bates,
davantals, maneguets, polaines, etc., o el cos complet. En la designació, s’inclou
el Tipus i la lletra B (de Biològic).
En
cas que sigui necessari protecció addicional en alguna zona, com certa
impermeabilitat, també es pot recórrer a davantals de protecció química que
compleixen amb la norma UNE-UNE-EN 14605: 2009, denominats Tipus PB [3] i PB
[4] ( PB procedeix de “Partial Body”) que,
encara
que no siguin específicament de protecció biològica, poden ser adequats per a
l’ús de protecció contra esquitxades esmentat o per complementar una bata que
no sigui un EPI.

Es recomana que la roba de protecció biològica sigui un
sol ús ja que presenta l’avantatge que a l’eliminar-se s’eviten fonts de
possible contagi que poguessin aparèixer en el cas que la desinfecció de
l’equip no es realitzés correctament.

3.PROTECCIÓ
FACIAL I OCULAR

S’ha
d’usar protecció ocular quan hi hagi risc de contaminació dels ulls a partir
d’esquitxades o gotes (per exemple: sang, fluids de el cos, secrecions i
excrecions).
Els protectors oculars certificats d’acord
amb la norma UNE-EN 166: 2002 per a la protecció davant líquids poden ser
ulleres integrals davant de gotes o pantalles facials davant esquitxades (tots
dos, camp d’ús 3), on el que s’avalua és la hermeticitat del protector (en el
cas de les ulleres integral) o la zona de cobertura de la mateixa (en el cas de
la pantalla facial).
És possible l’ús d’un altre tipus de
protector ocular, com seria el cas d’ulleres de muntura universal amb protecció
lateral, per evitar el contacte de la conjuntiva amb superfícies contaminades,
per exemple; contacte amb mans o guants. No obstant això, si pel tipus
d’exposició es necessita garantir certa hermeticitat de les conques orbitals
haurem de recórrer a ulleres integrals (camps d’ús 3, 4 o 5 segons UNE-EN 166:
2002, en funció de la hermeticitat requerida) ² i, per a la protecció conjunta
d’ulls i cara, a pantalles facials.
Es recomana sempre protecció ocular durant
els procediments de generació d’aerosols. Quan sigui necessari l’ús conjunt de
més d’un equip de protecció individual, s’ha d’assegurar la compatibilitat
entre ells, la qual cosa és particularment important en el cas de la protecció
respiratòria i ocular simultània, perquè l’hermeticitat dels mateixos i per
tant la seva capacitat de protegir no es vegi minvada.

4.COL·LOCACIÓ
I RETIRADA DE L’EPI

Els EPI
han de seleccionar per garantir la protecció adequada en funció de la forma i
nivell d’exposició i que aquesta es mantingui durant la realització de
l’activitat laboral. Això s’ha de tenir en compte quan es col·loquen els
diferents EPI de tal maneraque
no interfereixin i alterin les funcions de protecció específiques de cada
equip. En aquest sentit, s’han de respectar les instruccions de fabricant.
Després
de l’ús, s’ha d’assumir que els EPI i qualsevol element de protecció emprat
poden estar contaminats i convertir-se en nou focus de risc. Per tant, un
procediment inadequat de retirada pot provocar l’exposició de l’usuari.
Conseqüentment,
s’ha d’elaborar i implementar una seqüència de col·locació i retirada de tots
els equips detallada i omissió, el seguiment ha controlar-se.

Els EPI
s’han de col·locar abans d’iniciar qualsevol activitat probable de causar
exposició i ser retirats únicament després d’estar fora de la zona d’exposició.
S’ha
d’evitar que els EPI siguin una font de contaminació, per exemple, deixant-los
sobre superfícies de l’entorn una vegada que han estat retirats.

Per
accedir a informació de l’OMS sobre posada i retirada d’EPI es pot consultar el
següent enllaç:https://www.who.int/csr/resources/publications/PPE_EN_A1sl.pdf.

5.REBUIG
O DESCONTAMINACIÓ

Després de la retirada, els EPI d’un sol úshan de col·locar-se en els contenidors adequatsde rebuig i ser tractatscom com a residus biosanitarisclasse III.

Si
no es pot evitar l’ús d’EPIreutilitzables, aquests s’han
de recollir en contenidors o bossesadequades i descontaminar usant el mètode
indicat pel fabricant abans deguardar-los. El mètode ha d’estarvalidat com efectiu contra el virus i ser
compatible amb els materials de l’EPI,de manera que es garanteix
que no es fa malbé i per tant la sevaefectivitat i protecció noresulta compromesa.

6.EMMAGATZEMATGE
I MANTENIMENT

Els EPI han de ser emmagatzemats adequadament, seguint les instruccions donadespel fabricant, de manera que s’evitiun dany accidental dels mateixos o la seva contaminació.

Aquest document planteja alternatives i possibles
estratègies davant l’escassetat d’equips de protecció individual (EPI) en
situació de crisi. Han de ser avaluades abans de la seva aplicació excepcional.

La forma òptima de prevenir la transmissió és utilitzar
una combinació de totes les mesures preventives, no només EPI.L’aplicació d’una combinació de mesures de control pot proporcionar un grau
addicional de protecció, fins i tot si una mesura falla o no està disponible.

Aquest enfocament està destinat a usar-se quan els
equips de protecció individual (EPI) són tan limitats que en determinades
circumstàncies no és possible aplicar de forma rutinària les recomanacions
existents. És possible que sigui necessari considerar alguna d’aquestes mesures
o una combinació d’elles, sempre de forma excepcional i mentre persisteixi la
situació d’escassetat.
Els
equips de protecció individual que compleixin amb les especificacions tècniques
diferents de les normes harmonitzades, com ara les màscares N95 i KN95, que
autoritza el Ministeri d’Indústria sobre la base de la Recomanació (UE)
2020/403, poden ser usats quan correspongui.